animacio_infantil_santjordi

Temps era temps, en un país molt llunyà hi havia una petita vila emmurallada, com tantes d’altres per defensar-se de les possibles invasions.

A les afores de la ciutat i vivia un terrible i monstruós Drac, aquella bèstia que feia por de veure podia caminar, nedar, i volar, i cada vegada que necessitava menjar, matava i s’emportava tot el que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous, cavalls i també homes,dones i nens.

Els habitants d’aquella ciutat vivien aterrits per aquella malvada fera, i tant i tant es van arribar a espantar que ningú no gosava a conrear la terra, ni sortir a pasturar els remats.

Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble va decidir donar-li per menjar un parell de bens cada dia, i quan s’acabaren els bens li van donar els bous, els cavalls i d’altres animals. Però va arribar el dia que els animals es van acabar i el Drac va seguir exigint el seu aliment, i abans que no mates a tothom, el poble va acordar que cada dia, per sorteig li donarien una persona perquè se la mengès.

Va arribar un dia que la mala sort va assenyalar a la filla del Rei. El Rei no tenia cap més, de filla, i estava desesperat, no volia lliurar-la al Drac, però el poble li va exigir que fes com tothom, perquè sinó el Drac se’ls menjaria a tots. Van portar la princesa davant del Drac.

Però vet aquí que abans que el Drac no pogués començar a devorar a la princesa, es va interposar en el seu camí un Cavaller aguerrit i valent, era ST. JORDI, aleshores va començar una lluita horripilant entre la fera i el cavaller. El Drac treia foc pels queixals, pero el cavaller amb la seva llança va aconseguir clavar-li la seva llança al mig del cor, la sang del Drac corria pels reguerols del camí i al final va formar un bassal d’on va nèixer un Roser de roses vermelles.

St. JORDI li va donar una rosa a la princesa en senyal d’amor i la va alliberar, tothom estava molt content i la gent cridava VISCA ST.JORDI !! VISCA ST.JORDI !! VISCA LA PRINCESA !!.

Desprès d’aquell fet heroic els vilatans van poder tornar a conrear la terra i portar a pasturar els ramats. ST. JORDI feliç i somrient s’ allunyà d’aquelles contrades, la gent el saludaven i cridaven VISCA EL GRAN CAVALLER ST. JORDI !! VISCA VISCA….!! .

Això es una llegenda, les llegendes no cal que siguin veritat n’hi ha prou que siguin boniques.

VET AQUI UN GAT

VET AQUI UN GOS

AQUEST CONTE JA S’HA FOS !!