Així, el joc de cucanyes va associat a l’entreteniment i a la diversió dels participants. A més de la diversió, el joc també és una manera d’aprendre i desenvolupar-se. Aprendre a pactar i respectar unes normes, acceptar a la resta de jugadors, desenvolupar les habilitats i capacitats motrius, etc. són elements que conformen part de la idiosincràsia del joc. Es per això que nosaltres creiem que com que els jocs tradicionals són jocs que provenen de la tradició popular i s’han conservat en el temps, passant de generació en generació. Són un element important i integral de la nostra cultura, que forma part de la nostra societat. La comunicació: El diàleg entre els participants és necessari perquè cal posar-se d’acord sobre quines són les normes utilitzades. No existeix un reglament dels jocs de cucanyes: tot queda obert a la decisió dels participants.

• La relació entre els participants: Normalment són jocs que s’aprenen d’altres nens i nenes més grans o que provenen d’altres llocs. Són els mateixos jugadors qui pacten les normes
• La transmissió cultural: Podem trobar jocs molt semblants arreu del món. És un primer punt de trobada entre persones de procedències diverses a partir del qual podem arribar a descobrir a l’altre i la seva cultura, i afavorir l’aprenentatge de la riquesa d’ allò que és diferent.
• L’ús dels elements de l’entorn: Per jugar hem de construir els nostres propis elements de joc, ja sigui a base d’elements extrets de la natura o bé amb material reciclat.