CAGA TIÓ

Danses i balls , jocs i contes, cançons per gesticular,cantar i escoltar, i moltes altres sorpreses,com es fer cagar el TIO, amb la participació de tothom.

COMPOSICIONS DELS ESPECTACLES

Petit: La formació del grup es de DUO, (Dos artistes/actors que fan ballar i cantar a la mainada amb música i xerinola, i un equip de só de 2.500W)

Normal: La formació del grup es de TRIO, (Tres artistes/actors que fan ballar i cantar a la mainada amb música i xerinola, i un equip de só de 2.500W)

Gran: La formació del grup es de QUARTET,( Quatre artistes/actors que fan ballar i cantar a la mainada amb

música i xerinola, i un equip de Sò de 4.000 W.)

ANIMACIÓ INFANTIL  AMB  CAGA TIO

Nou espectacle  musical d’animació on es fa un repàs a unes quantes cançons de Nadal tradicionals, però cantades i tocades d’una manera actual, original i festiva. També tindrem danses, balls de tot tipus d’estils musicals  i que no falti , fer cagar el Tió a petits i grans….

EL TRONC MÉS ESTIMAT PER TOTS ELS NENS I NENES

Com pot ser que un tros de fusta esdevingui el centre de la festa i sigui un dels “personatges” importants dels Nadals??

Doncs l’origen està en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa … Igualment, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il•luminar.

Així dons, el tió de Nadal té l’origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l’arbre i la seva fusta a les llars.

D’aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d’assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava als més petits amb dolços i llaminadures.

La tradició de fer “cagar” el tió:

La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. Els nens també seran els que faran que el tronc es converteixi en un personatge que, mica en mica, cobrarà vida: cal que tingui ulls, nas i, sobre tot, boca. Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió! El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!. S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!) El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.

I arriba el dia 24 de desembre… i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col.loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta. “caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de fora màgica … sortiran els regals i obsequis per a  tota la família i amics. La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals. Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!!

I quan s’acaba la festa? Antigament quan a sota la manta s’hi trobava  una arengada, això voli dir que el tió ja havia acabat!!! Actualment els tions poden “cagar” qualsevol cosa. I després, què passa amb el tió? Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar! En canvi, hi ha famílies que l’agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l’any següent hauran de fer-ne un altre