Gran Fira de Santa Llúcia a la població de l’Arboç, plena d’activitats lúdiques i festives i plena de  paradetes amb figures de pessebre, molsa, suro per fer les muntanyes, arbres de Nadal, adorns, llums nadalenques i per fer-ho més divertit el grup Rovell d’Ou va dur a terme la seva animació infantil amb l’espectacle infantil del “Pastoret i el dimoni banyut”.

Un conte on s’explica que: ” ja fa molt de temps un pastoret que cuidava les seves ovelles, un dia en va trobar a faltar una, i va decidir anar-la a buscar per tot el poble i per les muntanyes de l’entorn. Allà es va trobar a un cisteller que li va dir que no l’havia vist, després li va preguntar a un porquer i tampoc va tenir sort, fins i tot es va trobar amb el caganer i res de res, la pastoreta que cuidava les oques tampoc la va veure, fins que a dalt d’una muntanya la va veure però estava segrestada pel dimoni banyut.  Amb l’ajuda de tots els seus bons amics la varen poder rescatar.

Per acabar varen cantar moltes cançons de Nadal i amb el grup d’animació infantil del Rovell d’Ou varen ballar i cantar cançons de tot tipus d’estils musicals, fent coreografíes actuals i modernes, tothom va passar una bona estona amb l’espectacle infantil del Rovell d’Ou, i es que amb el Rovell d’Ou no n’hi ha mai prou !!!

 

Origen de la Fira de Santa Llúcia

La data més antiga que coneixem de la fira correspon a l’any 1786. Aquesta data és ben concreta i no dóna lloc a dubtes, tant de la celebració de la fira com de la seva importància, ja que dues fons ben versemblants ens en deixen constància. La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor català del S.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, i a on en una crònica del seu dietari de 60 volums que duu el títol de “Calaix de sastre” hi diu:  “Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué fessta dins la Catedral, en la capella i altar a on s’hi venera la imatge de Santa Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres amb  fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre (…) figures de fang i cartró primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties…, que porten prou emprentes de gent en tal carrer (…) i dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat “.

La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma l’any 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.